Inici de les obres de la muralla en la via anomenada "Sots les Torres".
AHMB, Crònica del Racional.
Arribada a Barcelona del nou bisbe Frai Berenguer d'Erill.
AHMB, Cròniques del Racional.
Arribada a Barcelona del bisbe de Bolònia.
AHMB, Cròniques del Racional.
Sortida de Barcelona cap a Cerdenya d'una columna de 2000 combatents.
AHMB, Crònica del Racional.
Sembla un inventari religiós d'alguna parròquia.
Llistat de rectors de Sant Iscle i Santa Victòria. a finals del segle XVIII i principis del segle XIX.
1772, era rector Mossèn Francesc Miró.
1775, era rector Mossèn Josep Torras
1777, era rector Mossèn Jacint Marquès
1781, era rector Mossèn N. Cruset
1788 era rector Mossèn Antoni Solibre
1789, era rector Mossèn Esteve Vergès
1807, era rector Mossèn Esteve Vergès i obrer Josep Font
Cristina Serra, vidua de Jaume Capdevila, courer de Terrassa, i el seu fill Benet Capdevila i Serra i un establiment a Gabriel Renom de Santa Engràcia de Montcada, un camp a la Parròquia de Reixac.
Molí d'en Bisbe.
Bonaventura Cuyàs
Geltrudis Coll, de Llicà.
Pomada
Mas Duran
Josep Renom Font, fill de Gabriel Renom i Teresa Font.
Jacinto Gabriel estableix a Gabriel Renom una parcela de terra. Josep Rifà. Narcís Vinyals, Margarida Miró, abans Guitart.
Propietaris i censalistes de Can Mas de Ripollet de 1772 a 1828.
1772: Propietari: Eulalia Campderos, avia de Joan i Josep Coll.
1782: Propietari: Joan Coll Campderos.
1796: Censalista: Teresa, vidua de Gabriel Renom.
1816: Censalista: Josep Renom, qui arruinat per la guerra només va pagar una part del cens.
1826: Propietari: Francesc Coll. Censalista: Josep Renom.
1828: Procurador: Fermí Vinyals que per ser cec firmava Fch. Torras.
1847: Propietari: Francesc Coll. Censalista: Gabriel Renom.
1868: Propietari: J. Gonzalez Coll. Censalista: Gabriel Renom.
1872: Censalista: Joan Renom.
1828: Procurador: N. Pujol. Censalista: Gabriel Renom.
Repetida.
Jacinto Gabriel estableix a Gabriel Renom una parcela de terra. Josep Rifà. Narcís Vinyals, Margarida Miró, abans Guitart.
Joan Coll, propietari de terres, Guerra del Francès i censos perdonats a Gabriel Renom.
Informe de propietat.
El Molí del Bisbe, a 19 de Maig de 1772, era de Madrona Capdevila i del seu fill Josep Puig Capdevila.
Disposició i ubicació d'unes terres de Margarida Cuyàs, vidua de Joan Pau Cuyàs, pagès de Santa Engràcia de Montcada, que estableix a Jaume Trias, de Reixac, unes terres que hi ha sobre el camí de Barcelona a França.
Camí del Mig.
Sant Iscle de les Feixes.
Reixac
Testimoni Anton Ubach i Notari Josep Ubach.
Miquel Carbonell.
Llàtzer Marinella.
Geroni Rovira.
Cobrament de censos a favor de JAume Cuyàs, entre el 1802 i el 1807, per part de Jaume Trias per una casa a Montcada. L'any 1831 es parla de l'Hostal.
Concesió en favor de Joan Trias per tal d'obrir l'Hostal de Montcada.
Jaume Trias Oliva fa testament en poder de Mossèn Pau Vidal, a la Torre dels Frares.
Disposició testamental de ser enterrat a Reixac i fa hereu al seu fill Joan Trias.
Jaume Cuyàs, Josep Ubach.
A la Torre de Montcada de Reixac, Jaume Trias, fill de Joan Trias i Manuela Oliva, vidu de Marianna Grau, fa testament indicant que vol ser enterrat a Reixac, 4 misses al Sant Crist de Sant Jeroni de la Murtra i fer un donatiu d'1 lliura de cera a l'esglèsia de Sant Faust.
Nomena hereu al seu fill Joan Trias.
Terme de Reixac.
Òbit de Jaume Trias, a la Torre de Montcada, parròquia de Reixac, als 70 anys d'edat.
Signa la defunció Josep Vidal, prevere i vicari perpetu, mossèn Vicenc Maria Triadó, prevere de Montcada.
José Victor de Oñate, Regent en nom del rei Ferran VII, tria i nomena "Batlle de Montcada i Reixac", del corregiment de Mataró, a Joan Trias, pagès del terme, l'any 1831.
Joan Trias, propietari de l'Hostal, conegut com Hostal de la Estrella, arrenda l'Hostal a Esteve Culubrans i Riera per dos anys, excepte una habitació que té llogada a Miquel Baliarda. Testimonis del contracte: Josep Juventay, ferrer de Montcada i Agustí Albinyana, pagès de Reixac.
Hostal de la Estrella.
El rector de Reixac era Faust Vilallonga.
Assasinat de Cosme Pi i Benet Pi, pare i fill.
Reixac.
Al Març del 1849 es comença a pagar consums.
El Secretari Municipal era Josep Gabriel.
Teresa Trias, vídua, natural de Reixac però que viu a Granollers, es presenta davant de notari informant que és hereva de la seva mare Eulàlia Albareda, vídua de Trias.
El testament estava en poder del vicari perpetu de Reixac, en Joan Vidal.
Reixac.
