El dimecres dia 4 d’octubre, a les 19 hores, tindrem novament entre nosaltres al professor Josep Maria Solé i Sabaté a l'Auditori Municipal, on ens impartirà una conferència amb el títol: “Visió crítica de la Guerra Civil”
Aquesta és la segona del cicle de conferències que vam decidir organitzar dedicat al període de la segona República, la guerra civil espanyola i la postguerra ja durant el règim franquista.
La primera d’aquestes conferencies amb el títol: “La Generalitat republicana, la frustració de l’esperança més gran” tingué una molt bona acollida i hem rebut molt bones valoracions de les persones que van assistir-hi.
El 1951, durant el rodatge a Tossa de Mar de la pel·lícula Pandora i l’holandès errant, Ava Gardner, la protagonista, va desaparèixer durant tres dies. Ningú sap on va anar ni què va fer.
Us imagineu que, cansada del bullici del rodatge, hagués decidit amagar-se en una masia de la Selva durant el període de la sega, on ningú la coneix i, fins i tot, ningú no l’entén? Aquesta és la hipòtesi que planteja, a partir d’una deliciosa ficció, en Mateu Ciurana, escriptor i cineasta, amb qui parlarem de les anècdotes que van envoltar aquest rodatge, i d’aquells anys en què Hollywood es va traslladar a la Costa Brava.
Aquesta presentació es durà a terme el dijous dia 28 de setembre, a les 19hores, al local de l'Associació.
Tota una vetllada de cinema a l’Associació. Hi esteu convidats.
L’Associació Cultural Montcada va ser present en l’acte de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya que, convocat per l’Ajuntament de Montcada i Reixac, com en altres ocasions, se celebrà a la Plaça de l’Església.
Enguany, a més, el president de l’entitat, Francesc López, va ser convidat en representació de les entitats del municipi a fer una intervenció sobre el significat de la festivitat de l’11 de setembre i els reptes i reivindicacions que comporta la seva celebració.
Posteriorment es procedí a fer l’ofrena floral per part de les entitats que hi participaren, les forces polítiques i l’Ajuntament.
L’acte finalitzà amb l’Himne Nacional de Catalunya.
El proper dia 21 de juny, a les 19 hores, a l'Auditori municipal de la plaça de l'Esglèsia el professor Josep Maria Solé i Sabaté impartirà una conferència amb el títol: “La Generalitat republicana. La frustació de l'esperança més gran".
El professor Solé i Sabaté és un dels historiadors més prestigiosos de Catalunya. Especialitzat en Història Contemporània, és catedràtic per la Universitat de Barcelona i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat nombrosos llibres i monografies i ha dirigit estudis sobre la Guerra Civil, les circumstàncies històriques que hi varen portar, i les seves conseqüències posteriors. Col·labora habitualment amb els mitjans de comunicació, i de manera destacada en el programa dedicat a la història “En guàrdia” de Catalunya Ràdio. També va ser el primer director del Museu d’Història de Catalunya i és el director científic del Consorci del Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre.
Amb aquesta xerrada volem inicar un cicle dedicat al periode de la segona República, la guerra civil espanyola i la postguerra ja durant el franquisme.
Progressivament us anirem anunciant la celebració d'aquest seguit de conferències.
Lamentem haver de comunicar-vos la mort d'en Jaume Ribera, un dels fundadors de la Fundació Cultural Montcada i que fins l'octubre de 2022 va ser president de la nostra Associació.
En la cerimònia que tingué lloc a Església de Santa Engràcia de Montcada el passat 29 de maig de 2023, el nostre company Antoni Orihuela, que durant molts anys va compartir amb el Jaume Ribera responsabilitats a la Junta de l'extinta Fundació Cultural Montcada i a l'Associació Cultural Montcada que la succeí, li va adreçar aquestes sentides paraules:
A l’amic Jaume Ribera i Camprubí (+ 27-5-2023)
Estimat Jaume, has emprès el teu darrer viatge per gaudir del repòs de la pau del Senyor, en l’accepció que dona sentit a la nostra formació de base cristiana, d’altres potser ho definiran com el final de la teva vida terrenal per integrar-te de bell nou dins el cosmos insondable i infinit. No entraré en el tema. Em quedaré amb la part poètica i espiritual del tràngol que suposa la mort. Parafrasejant el poema de Antoni Machado, et diré que el teu darrer viatge en la nau que mai ha de tornar, has marxat com el poeta , lleuger d’equipatge, perquè els teus valors ens els has deixat a nosaltres: en síntesi, l’exemple de la vida d’un ciutadà plenament integrat en el poble, a les seves entitats, a les que has dedicat moltes hores i neguits participant i liderant moltes activitats de caire social, cívic i cultural. Vull recordar: els Antics Alumnes de la Salle, la Parròquia, l’Escolania, a la Coral quan vas organitzar la sortida a Brussel·les, formar part del patronat de la Fundació Cultural, anys desprès transformada en Associació, l’organització de la commemoració de la Batalla del Pla de Matabous amb la presencia del M. H. President del Parlament Miquel Coll i Alentorn, la participació en l’organització dels Aplecs de Reixac i també la teva incursió en la política local, quatre anys de regidor formant part del Consell de Cultura, darrerament a la Plataforma del Soterrament TOTAL de les vies de Rodalies de la línia 2. No puc bandejar que has sigut també un irredempt “culé” membre de la Penya Barcelonista de Montcada. .
Per acabar aquest breu i incomplert panegíric, vull remarcar la teva bonhomia i caràcter afectuós que transmeties a la colla d’amics i amigues que tant t’hem trobat a faltar els darrers temps per les limitacions que t’imposava els tractaments mèdics, que tu suportaves amb coratge i amb una guspira d’humor. Ens quedem amb tot això, tornant al poema, és el teu equipatge que ens deixes, a la fi és el resum joiós de l’existència, després d’una vida de treball, pujar la família i haver contribuït a accions que deixen un món millor que el que vàrem trobar els de la nostra generació. Guardans un lloc, per quan entrem a la llista de passatgers del nostre (darrer) viatge, amb data incerta, però, quan el vaixell està a punt per salpar, no deixa massa temps per preparar l’equipatge. Llavors podrem continuar les partides de Rumy que van quedar suspeses.
Descansa en pau. Jaume!!! Seràs present en el pensament, pregària i records de tots els que hem tingut el privilegi d’haver gaudit de la teva amistat.
Enguany es commemoren els 400 anys de la mort de Francesc Vicent García, el Rector de Vallfogona.
L’Associació s’ha adherit als actes d’aquesta efemèride junt amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament i el Servei local de Català, i us convida a assistir a aquesta conferència sobre la vida i l’obra d’aquest personatge que amb el temps va esdevenir un mite de la tradició popular, protagonista de moltes anècdotes que encaixaven amb la seva figura de poeta simpàtic, burlesc i a vegades escatològic que va crear un moviment literari conegut com el “vallfogonisme”.
Per unanimitat, el Ple de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, celebrat el passat 23 de febrer, ha atorgat aquest reconeixement, a proposta de l’Associació Cultural Montcada.
Pocs dies després de la seva pèrdua inesperada, l’Assemblea General de la nostra Associació del 20 d’octubre de 2022, acordà, per unanimitat, sol·licitar el nomenament, a títol pòstum, d’en Josep Bacardit i Sanllehí, membre de la nostra Junta directiva, com a fill adoptiu de Montcada, en considerar que en la seva persona i trajectòria concorrien qualitats i notoris mèrits personals prestats en benefici de la història, i en general de la cultura del municipi que el feien mereixedor d’aquest títol honorífic. Amb aquest guardó la ciutat honora els ciutadans que, sense haver-hi nascut - en Josep va néixer a Sant Joan de Vilatorrada - s'han distingit per rellevants mèrits personals al servei a la col·lectivitat i han de servir d'exemple a les generacions actuals i futures.
Amb aquesta sol·licitud també ens fèiem ressò del reconeixement i afecte d’una part molt important de la nostra població, que va conèixer, al llarg dels anys, la trajectòria d’en Josep Bacardit en la investigació i posada en valor de la història, tradició i potencialitat cultural de Montcada i Reixac; així com del seu compromís personal amb la seva ciutat d’adopció a través de la participació en organismes i entitats reconegudes per tota la ciutadania, sempre amb un esperit conciliador, proactiu i eficaç.
Ramon Bueno es va morir el 28 de gener a l’edat de 68 anys.
Una mort massa prematura que deixa un buit en la nostra Associació, de la que n'era membre de la Junta. Un buit que ben segur també senten altres entitats de la nostra ciutat: en Ramon era una persona molt activa en l’àmbit social i cultural local. La història i, particularment, el teatre i la poesia eren algunes de les seves passions.
El seu comiat va ser una manifestació de l’estimació que en Ramon va generar en el temps que residí a Montcada.
El nostre condol a la família. Et trobarem a faltar, Ramon.
