Decés del nostre company Jaume Ribera
Lamentem haver de comunicar-vos la mort d'en Jaume Ribera, un dels fundadors de la Fundació Cultural Montcada i que fins l'octubre de 2022 va ser president de la nostra Associació.
En la cerimònia que tingué lloc a Església de Santa Engràcia de Montcada el passat 29 de maig de 2023, el nostre company Antoni Orihuela, que durant molts anys va compartir amb el Jaume Ribera responsabilitats a la Junta de l'extinta Fundació Cultural Montcada i a l'Associació Cultural Montcada que la succeí, li va adreçar aquestes sentides paraules:
A l’amic Jaume Ribera i Camprubí (+ 27-5-2023)
Estimat Jaume, has emprès el teu darrer viatge per gaudir del repòs de la pau del Senyor, en l’accepció que dona sentit a la nostra formació de base cristiana, d’altres potser ho definiran com el final de la teva vida terrenal per integrar-te de bell nou dins el cosmos insondable i infinit. No entraré en el tema. Em quedaré amb la part poètica i espiritual del tràngol que suposa la mort. Parafrasejant el poema de Antoni Machado, et diré que el teu darrer viatge en la nau que mai ha de tornar, has marxat com el poeta , lleuger d’equipatge, perquè els teus valors ens els has deixat a nosaltres: en síntesi, l’exemple de la vida d’un ciutadà plenament integrat en el poble, a les seves entitats, a les que has dedicat moltes hores i neguits participant i liderant moltes activitats de caire social, cívic i cultural. Vull recordar: els Antics Alumnes de la Salle, la Parròquia, l’Escolania, a la Coral quan vas organitzar la sortida a Brussel·les, formar part del patronat de la Fundació Cultural, anys desprès transformada en Associació, l’organització de la commemoració de la Batalla del Pla de Matabous amb la presencia del M. H. President del Parlament Miquel Coll i Alentorn, la participació en l’organització dels Aplecs de Reixac i també la teva incursió en la política local, quatre anys de regidor formant part del Consell de Cultura, darrerament a la Plataforma del Soterrament TOTAL de les vies de Rodalies de la línia 2. No puc bandejar que has sigut també un irredempt “culé” membre de la Penya Barcelonista de Montcada. .
Per acabar aquest breu i incomplert panegíric, vull remarcar la teva bonhomia i caràcter afectuós que transmeties a la colla d’amics i amigues que tant t’hem trobat a faltar els darrers temps per les limitacions que t’imposava els tractaments mèdics, que tu suportaves amb coratge i amb una guspira d’humor. Ens quedem amb tot això, tornant al poema, és el teu equipatge que ens deixes, a la fi és el resum joiós de l’existència, després d’una vida de treball, pujar la família i haver contribuït a accions que deixen un món millor que el que vàrem trobar els de la nostra generació. Guardans un lloc, per quan entrem a la llista de passatgers del nostre (darrer) viatge, amb data incerta, però, quan el vaixell està a punt per salpar, no deixa massa temps per preparar l’equipatge. Llavors podrem continuar les partides de Rumy que van quedar suspeses.
Descansa en pau. Jaume!!! Seràs present en el pensament, pregària i records de tots els que hem tingut el privilegi d’haver gaudit de la teva amistat.